dimecres, 13 d’abril del 2011

Cursa d’orientació per Montjuïc

La primera lliçó que vam aprendre va ser: no seguir al JJ amb un mapa entre mans, ja que s’orienta millor sense ell, jeje, de fet vam passar tres vegades per un camp de “ beisbol”. El Kelvin per fi va pensar en portar brúixola, tots pensàvem que va ser per casualitat, i gràcies això vam poder orientar-nos una mica més, ja que teníem la direcció exacte. En Joan.R., és qui va trobar la primera fita, però no vam fer “foto” perquè semblaven “LAS REBAJAS DEL CORTE INGLÉS”. I vam decidir deixar-ho pel final, però no ho vam fer. La segona fita va ser la 33, en principi volíem buscar una altre però com no la trobàvem vam decidir anar a buscar aquesta.

Vam ser molt inteligens i encomptes d’anar per les escales, vam voler baixar per una rampa, i en aquesta es v caure el Fredy. Aquí teniu la gran foto:

Va haber un moment que ens vem trobar a un altre, el grup 4 i gràcies a ells… ¬¬ vem perdre una hora al cementiri, i com no sabiem sortir,vam tindre que tornar enrere pel lloc on haviem entrat. Al sortir del cementiri vam seguir la paret d’aquest , pel mig d’un bosc, fins arriba a la fita que ens pensavem que era al cementiri. L’ Àlex posava la música per anima al grup a seguir endavant ! Encara que alguns, no els hi agradava la seva música, com per exemple al Fredy, així que al final va tindre que posar la radio per que tots estiguessin d’acord. Tenim cobertura?

Aquesta foto expressa la cara del JJ dient: no puedo mas!

Al veure aquestes escales ens va canviar la cara, ja que semblava que no s’acabessin, i per rematar-ho quan vam estar a d’alt encara ens quedava una rampa fins arriba a la fita. Per arriba aquesta fita hi va haver una petita discussió entre l’Àlex i el Joan R, per anar pel camí correcte. Al final es va solucionar i la Claudia Dong va trobar la fita per casualitat enmig del bosc. Seguint aquets mateix camí, i després baixant cap a l’esquerra hi havia una altre fita però no la trobàvem, ja que estava sota l’escala per on estàvem baixant, però al final la vam trobar. La fita 38.

Despres de pujar tota la muntanya fins arriba al castell, gràcies a l'experiència de l'Àlex en un casal d'estiu, vam trobar la fita. Per anar a la posseïda fita 44 que estava a la l’altre punta del mapa, vam tindre que fer un llarg camí, abans d’arribar a la fita ens vam trobar a uns jardiners que ens van facilitar el trajecte. Vídeo d'en Joan en acció: